La Fundació Mies van der Rohe presenta ‘Artists in Architecture. Reactivating modern european houses’ a la Casa Vilaró

EL PROJECTE

La Fundació Mies van der Rohe, conjuntament amb BOZAR i la Universitat de Nàpols – Frederic II, impulsa el projecte europeu “Artists in Architecture. Re-activating Modern European Houses”, amb el suport de la Comissió Europea – Creative Europe. Una iniciativa que té com objectiu promoure la col·laboració entre artistes, arquitectes, estudiants, professionals de l’àmbit del patrimoni i públic en general i alhora obrir un diàleg intergeneracional i interdisciplinari que n’ajudi a definir una visió contemporània i un futur enfoc de conservació, restauració i reutilització d’un patrimoni tan delicat i en risc com és l’habitatge unifamiliar.

A través d’una sèrie de residències d'artistes organitzades en una selecció de sis cases singulars ubicades a Tervuren i Uccle (Bèlgica), Praiano i Pompeia (Itàlia), Bucarest (Romania) i Barcelona, el projecte vol estimular la reflexió i el debat al voltant del gran valor patrimonial, tangible i intangible, de molta de l’arquitectura moderna domèstica europea, la qual ha estat construïda pels arquitectes més avantguardistes del seu temps o habitada per protagonistes de l’efervescència intel·lectual d’Europa en diversos moments de la seva història. 

En el cas de Barcelona, la residencia té lloc a la Casa Vilaró (1928-30), obra inicial d’un jove Sixte Illescas (1903-1986), arquitecte que en el futur seria un dels membres del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al progrés de l’Arquitectura Contemporània). La Casa Vilaró va ser espai convidat de la Setmana d’Arquitectura de Barcelona 2019, i és un dels primers exponents de la modernitat més explícita, així com de la millor iconografia racionalista, tant de la ciutat com de l’Estat espanyol. Construïda paral·lelament a un parell de cases unifamiliars que entre 1928 i 1930 es presentarien com a “manifest” de modernitat, avantguarda i racionalisme: la Villa Savoye de Le Corbusier que reflexa els seus 5 punts de l’arquitectura moderna i la Villa Tugendhat de Mies van der Rohe, una versió domèstica i habitable del que l’arquitecte alemany havia assajat al Pavelló Alemany de 1929 construït a Barcelona per a l’Exposició Internacional, la casa Vilaró, dissenyada segons el llenguatge estètic de les màquines aconsellat per Le Corbusier al seu llibre Cap a una Arquitectura (1923), destaca per la seva articulació en pendent a partir de terrasses, plataformes i jardins, una façana totalment blanca, sense elements decoratius ni balustrades però amb línies horitzontals marcades pels voladius i les baranes que recorden a un vaixell; al seu interior encara es conserva mobiliari de l’època, sense motllures ni ornaments.

La convocatòria oberta del projecte “Artists in Architecture. Re-activating Modern European Houses” llançada a l’abril d’aquest any, va aplegar 362 propostes d'artistes visuals, arquitectes, escriptors, músics, ballarins, escenògrafs, actors, etc. dels quals van sortir seleccionades les següents candidatures: Luke James (Casa LeWitt), Jacques Ligot (Casa Strebelle), Susanne Mariacher i Helene Schauer (Casa Iancu), Elena Mazzi (Casa Fiorelli), Something Fantastic (Julian Schubert, Elena Schütz, Leonard Streich) with Fernanda Tellez (Casa Van Der Meeren) i Ben Weir (Casa Vilaró).

Les residències artístiques s’estan realitzant entre l'1 de juliol i el 30 de setembre i el resultat es podrà veure durant la tardor de 2019 en una exposició col.lectiva a Bozar (Brussel.les) i una individual a Barcelona amb la producció específica de l’artista i arquitecte Ben Weir per la Casa Vilaró. 

RESIDÈNCIA ARTÍSTICA

Per la residència artística a la Casa Vilaró, la Fundació Mies van der Rohe va comptar amb un jurat d’experts format per Teresa Grandas, conservadora d’exposicions al MACBA, Lluís Nacenta, director d’Hangar, centre de producció, recerca i arts visuals, Rebeca Franquesa representant de la propietat de la Casa Vilaró i Ariadna Perich, coordinadora del projecte Artists in Architecture a la Fundació Mies van der Rohe. Aquest jurat va escollir l’artista i arquitecte Ben Weir, resident a Belfast, pel seu interès específic i actitud crítica al voltant del patrimoni arquitectònic modern, visible en diferents projectes realitzats que han generat una interessant producció artística.

La proposta que actualment està desenvolupant Ben Weir, posa l’atenció a les alteracions i ampliacions que la casa ha sofert, les quals han modificat considerablement la seqüència espacial i l’experiència original de la casa, així com la relació d’aquesta amb els límits del solar. L’artista planteja la producció i exposició de maquetes de gran format a la coberta de la casa, a mode de jardí d’escultures. Els objectes, que reproduiran aquests fragments afegits i alterats de la casa, seran una forma de documentar i investigar sobre la condició actual de la casa, però també una manera de qüestionar el valor, la necessitat o el rol que aquestes adicions al projecte inicial tenen avui en dia i en el context actual d’edifici patrimonial protegit. Projecte organitzat amb:

En paraules de l’artista:

“La Casa Vilaró no va “acabar-se” quan es va completar l’any 1930, ans al contrari, va començar el seu diàleg constant amb la història. Més que intentar resoldre aquesta qüestió, o el destí de la casa, la meva intenció és produir una obra que abordi la riquesa i la complexitat de la seva condició actual. Un objecte singular com la Casa Vilaró té múltiples històries, i espero que el meu treball ajudi a descobrir-ne i a la vegada a afegir-ne de noves, tot ampliant el debat sobre com hem de relacionar-nos i actuar amb el nostre patrimoni arquitectònic.”

BEN WEIR

Ben Weir és artista i arquitecte per la “University of Ulster Belfast” i la “Glasgow School of Art”. Recentment ha completat una estada post-acadèmica a la “Jan Van Eyck Academie” de Maastricht.

Ben opera dins la disciplina arquitectònica però escapant creativament de les formes establertes i habituals de la pràctica arquitectònica, amb la intenció d’obrir el debat sobre diversos temes vinculats a aquesta. El seu treball surt, en part, de la frustració, la desil·lusió, la indignació i la ràbia. Apareix com a reacció de protesta en contra de l’equivocada actitud dels grans promotors privats i entitats municipals en vers el patrimoni construït, així com l’augment de la privatització de l’espai públic, el qual va minimitzant la percepció col·lectiva sobre el que ha de ser una ciutat compartida. El seu treball però, es inherentment optimista. A través del dibuix, l’escriptura i la construcció d’estructures espaials, Weir combina ficció, humor, crítica i opinió d’una manera intuïtiva per discutir i indagar sobre caràcter de la ciutat contemporània. Així és en molts casos la seva ciutat natal, Belfast: post-industrial, postconflicte, engolida per operacions de transformació urbanes neoliberals i lucratives, amb una creixent pèrdua de patrimoni arquitectònic i un trencat i erroni planejament. Tot disseccionant, re-presentant i interrogant l’artefacte urbà, sovint amb processos additius i de superposició, Weir aconsegueix portar la discussió cap a temes més generals de sistemes de valor, autoritat, participació, presa de decisions i responsabilitat.

FUNDACIÓ MIES VAN DER ROHE

La Fundació Mies van der Rohe va ser creada el 1983 per l'Ajuntament de Barcelona, amb l'objectiu inicial de portar a terme la reconstrucció del Pavelló Alemany, dissenyat per Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich per a l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. A més d'atendre la conservació i el coneixement del Pavelló Mies van der Rohe, la Fundació impulsa el debat, la difusió i la sensibilització sobre temes d'arquitectura i urbanisme contemporanis. Atenent als seus fins, la Fundació duu a terme diferents activitats com ara premis, congressos, conferències, exposicions, tallers i instal·lacions.