La Fundació Mies van der Rohe presenta la intervenció Fifteen stones (Ryōan-ji) d’Spencer Finch
La Fundació Mies van der Rohe convida periòdicament a artistes i arquitectes a provocar noves mirades i reflexions mitjançant les seves intervencions al Pavelló, potenciant-lo com a espai d’inspiració i experimentació per a la creació artística i arquitectònica més innovadora. Després de SANAA, Jeff Wall, Ai Wei Wei, Enric Miralles, Andrés Jaque, Antoni Muntadas, Domènech i Anna & Eugeni Bach entre d’altres, aquest any l’americà Spencer Finch serà l’encarregat d’intervenir en el Pavelló Mies van der Rohe amb la proposta ‘Fifteen stones (Ryōan-ji)’.
El projecte, que es podrà veure des d’avui fins al 21 d’octubre al Pavelló Mies van der Rohe, vincula l’estètica de Mies van der Rohe amb la filosofia zen;
Ryōan-ji, “el temple del repòs del drac”, es troba situat a Kyoto i, la intervenció d’Spencer Finch evoca el seu cèlebre karesansui (jardí zen), considerat una de les obres mestres de la cultura japonesa. Sobre una superfície de grava blanca de 25x10m, gairebé les mateixes dimensions que l’estany del Pavelló Mies van der Rohe, es disposen quinze pedres de tal manera que no és possible veure-les a la vegada, sigui quina sigui la posició de l’observador. Aquesta composició abstracta de pedres en l’espai que incita a la meditació, està oberta a la interpretació, de la mateixa manera que Fifteen Stones.
© Anna Mas
La proposta també fa referència als lligams entre el Moviment Modern i concretament l’obra de Mies van der Rohe, i el precedent japonès. Poques vegades s’han proposat connexions directes entre la manera de pensar i de treballar de l’arquitecte alemany i la base filosòfica i conceptual de la cultura japonesa.
Aquesta intervenció ens permet reflexionar sobre els aspectes més lírics de l’obra de Mies van der Rohe i un dels materials més destacats del Pavelló, la pedra, en aquest cas en el seu estat natural i establint un diàleg amb el travertí tallat, polit i penjat que forma les parets, el paviment i el banc des del qual s’observa la composició.
La inauguració tindrà lloc aquesta tarda al Pavelló precedida de la celebració d’una conversa entre Gary Hilderbrand i Marina Cervera (Biennal del Paisatge), Ivan Blasi (Fundació Mies van der Rohe) i l’artista Spencer Finch. El dia 21 d’octubre es clourà la intervenció amb la retirada de les pedres que durant uns dies hauran conviscut amb l’obra de Mies van der Rohe i Lilly Reich.
‘Fifteen Stones (Ryōan-ji)’ s'emmarca dins el Swab Barcelona Art Fair, la International Biennial of Landscape Architecture Barcelona, 'Ciutat Oberta' Biennal de pensament i a l'agenda de Barcelona Gallery Weekend
© Anna Mas
En paraules de l’artista:
“El Jardí Ryōan-ji de Kyoto i el Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona són dos dels meus llocs preferits del món. Malgrat les seves moltes diferències, per mi són increïblement semblants pel fet de generar pensament en quant a éssers humans veient i movent-nos per l’espai. Wittgentstein va dir: “Recorda la impressió que deixa la bona arquitectura; transmet pensament: fa que vulguem respondre amb un gest” (Culture and Value, The University of Chicago Press, 1984). Considero que quan estic en qualsevol d’aquests llocs, el meu cervell treballa amb la directa posada, intentant assimilar l’espai; al Pavelló amb la relació entre interior i exterior i la construcció en el lloc, i a Ryōan-ji, amb les pedres relacionant-se entre sí i amb un paisatge metafòric més ampli. Tots dos llocs són profundament humans, es tracta de sentir-se com un ésser físic i viu en relació amb el món i també d’un assoliment gegant d’un profund pensament abstracte, gairebé com descobrir un complex teorema matemàtic. Al deixar caure una versió de Ryōan-ji a l’estany reflectant del Pavelló i veient aquests dos miracles de la humanitat un al costat de l’altre, espero que el meu cervell exploti.” – Spencer Finch
© Anna Mas
Spencer Finch
Spencer Finch va néixer el 1962 a New Haven (Connecticut) i viu i treballa a Brooklyn (Nova York). Va estudiar a la Rhode Island School of Design, al Hamilton College i a la Doshisha University de Kyoto (Japó). Finch ha exposat la seva obra a nivell internacional des de principis dels anys 90. Recentment ha completat projectes al Massachusetts Museum of Contemporary Art - MASS MoCA, a la Brown University School of Engineering (Rhode Island) i una instal·lació exterior, Lost Man Creek, organitzada per la Public Art Fund als cèntrics carrers de Downtown Brooklyn. El seu projecte, A Cloud Index, per a la nova estació de Paddington a Londres s’estrenarà aquesta tardor. Les seves exposicions en solitari inclouen Moon Dust (Apollo 17) actualment instal·lada al Baltimore Museum of Art (Maryland), Great Salt Lake and Vicinity al Utah Museum of Fine Arts, A Certain Slant of Light a la Morgan Library de Nova York el 2014, The Skies can’t keep their secret al a Turner Contemporary Museum de Margate (Regne Unit) el 2014, Following Nature a l’Indianopolis Museum of Art el 2013, Painting Air al Rhode Island School of Design Museum of Art el 2012, Lunar a l’Art Institute de Chicago el 2012, My Business, with the Cloud a la Corcoran Gallery of Art de Washington DC el 2010, i What Time Is It On The Sun? A MASS MoCA el 2007. L’exposició antològica al MASS MoCA va anar acompanyada d’una monografia amb assaigs de Susan Cross, Suzanne Hudson i Daniel Birnbaum. El seu monogràfic de 2016, The Brain is Wider than the Sky, va ser editat per Susan Cross amb contribucions de Mark Godfrey i James Rondeau. Finch va ser inclòs a la Biennale de Venècia de 2009, Making Worlds, i a la Whitney Biennial de 2004. Els seus projectes públics inclouen Trying to remember the color of the sky on that September morning per al Museu Memorial de l’11 de Setembre a Nova York (2014), Vital Signs per Quadrant 3 a Londres (2013), el disseny de la façana de vidre per al Johns Hopkins Medical Center a Baltimore (2012) i The River that Flows Both Ways per al parc High Line de Nova York (2009). Els seus treballs són part de les col·leccions de nombrosos museus incloent l’Art Gallery of New South Wales de Sydney; el Glasgow Museum of Art; el High Museum of Art d’Atlanta; el Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York; el Hirshhorn Museum and Sculpture Garden de Washington DC; la Morgan Library de Nova York, el Museum of Contemporary Art de Chicago, el Museum of Fine Arts de Houston; el Museum für Moderne Kunst de Frankfurt, la National Gallery of Art de Washington DC; i el Whitney Museum de Nova York. Els propers projectes públics s’estan preparant a Londres, Barcelona i Dinamarca
© Anna Mas
Fundació Mies van der Rohe
La Fundació Mies van der Rohe va ser creada l’any 1983 per l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu inicial de reconstruir el pavelló alemany, dissenyat per Ludwig Mies van der Rohe (1886-1969) amb Lilly Reich (1885-1947), per a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
A més de conservar i difondre el coneixement sobre el Pavelló, la Fundació Mies van der Rohe fomenta el debat i la sensibilització sobre temes relacionats amb l’arquitectura contemporània i l’urbanisme, organitzant premis, congressos, conferències, exposicions, tallers i intervencions. Entre aquestes activitats destaca l’organització del programa d’esdeveniments que inclou dansa, cinema, música, art i la col·laboració amb altres institucions de la ciutat.
El programa d’intervencions artístiques amb arquitectes i artistes va començar el 1999 amb Jeff Wall i va continuar amb Enric Miralles, Dennis Adams, Antoni Muntadas, Iñaki Bonillas, SANAA Kazuyo Sejima + Ryue Nishizawa, Ai Weiwei, Andrés Jaque, Anna & Eugeni Bach i Domènec entre d’altres. Tots dialoguen amb el Pavelló i generen debats sobre art, arquitectura i cultura que es recullen en publicacions.
