La Fundació Mies van der Rohe llança la 2a edició de la Beca Lilly Reich per a la igualtat en l’arquitectura

En ocasió del 135è aniversari del naixement de Lilly Reich (16 de juny 1885, Berlin) parella artística de Ludwig Mies van der Rohe en la concepció i execució del Pavelló Alemany de Barcelona el 1929, la Fundació Mies van der Rohe presenta la 2a edició de la Beca Lilly Reich per a la igualtat en l’arquitectura.

La beca, que porta el nom de la pionera del disseny i l’arquitectura en reconeixement del seu llegat, relegat a un segon terme, si no inexistent, en el relat i en la memòria de la història de l’arquitectura, té com a objectiu impulsar l’estudi, divulgació i visibilització d’aportacions a l’arquitectura que han quedat indegudament relegades o oblidades, fetes per professionals que han patit discriminació a causa de les seves condicions personals. També cerca fomentar arreu l’accés en igualtat d’oportunitats a l’exercici de l’arquitectura.

“Ens fa molta il·lusió presentar la nova convocatòria de la Beca Lilly Reich per a la igualtat en l’arquitectura, i ens alegra especialment incorporar a la comunitat adolescent en aquesta lluita per la igualtat a través de la recerca i el coneixement ” Anna Ramos

En la seva primera edició, la concessió de la Beca va ser atorgada a la proposta d’investigació Re-enactment: Lilly Reich’s Work Occupies the Barcelona Pavilion de Laura Martínez de Guereñu. Gràcies a aquesta recerca, la història que podem explicar a partir d’ara del Pavelló és més complerta en allò que fa referència al treball de Lilly Reich.

La intervenció resultant de la primera edició, que es pot veure al Pavelló fins al 15 de juliol de 2020, és una resposta material a la invisibilitat del treball de Lilly Reich. Reenactment reconstrueix dues vitrines com les que va dissenyar Lilly Reich per a l’Exposició Internacional de 1929 i transforma de manera insòlita l’experiència espacial del Pavelló reivindicant així el seu vincle amb el treball de Lilly Reich als Palaus Noucentistes de Montjuïc. Per primera vegada el llegat de la dissenyadora alemanya s’ha fet visible a través d’una reconstrucció històrica i documental que reuneix cartes, fotografies, patents, marques, plànols i projeccions, algunes d’elles inèdites, provinents de diferents arxius i col·leccions privades

“La Beca m’ha permès intensificar a la investigació d’un dels projectes més significatius de Lilly Reich i trobar evidències documentals per demostrar, de manera científica, el caràcter arquitectènic del seu treball. Més ennlà dels cirquits acadèmics – tan necessaris per la producció de coneixement–, la Beca, gràcies a la reconstrucció material del treball de Lilly Reich, m’ha brindat la oportunitat única de compartir el resultat de la investigació amb el gran públic”. Laura Martínez de Guereñu

Aquesta nova edició la beca, en la seva modalitat de recerca acadèmica, tornarà a centrar-se en l’estudi de l’obra de la mateixa Lilly Reich per seguir aprofundint en el coneixement i la divulgació d’una figura imprescindible en la història de l’arquitectura moderna. Enguany però, la Fundació Mies van der Rohe amplia l’abast del camp de recerca amb la Beca Lilly Reich per a treballs de recerca de Batxillerat per a estudiants de Batxillerat, que impulsarà la realització de treballs de recerca curriculars dedicats a revertir les invisibilitzacions en l’arquitectura, tant des d’un punt de vista històric com contemporani. Les propostes becades seran cotutoritzades per la Fundació Mies van der Rohe i podran accedir a l’Arxiu del Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea – Premi Mies van der Rohe.

Per celebrar tots aquests esdeveniments relacionats amb la història i el llegat de Lilly Reich, el ballarí i coreògraf Toni Mira s’acosta una vegada més al Pavelló Mies van der Rohe per ballar-hi la nova mirada que força la transformació contundent de l’espai de la intervenció de Laura Martínez de Guereñu. Una visita dansada que ens convida a fugir de les ja infinites perspectives prèvies a la intervenció per mostrar exclusivament aquelles que abans no eren possibles.

A través d’un vídeo de 3 minuts, Toni Mira, ens guia sobre l’espai transformat del Pavelló, sobre els elements que el transformen i sobre el que aquests contenen. La càmera enfoca sempre un element nou, plans que no s’haurien pogut fer si no hi hagués la intervenció i juga amb la màgia de les transparències, reflexos i punts de fuga que tempten a habitar l’espai i transcendir-ne la immobilitat amb el moviment del cos amb músiques recuperades del seu antic espectacle “Mies”.